Hammarby Sjö un barri d’Estocolm per a admirar i reflexionar

Per: Analía González.

D’intencions i de realitats

Divendres passat estava a Estocolm amb les meves companyes empresàries i emprenedores i, encara que la intenció era publicar el blog des d’allà (per això vaig carregar amb el portàtil), va ser impossible donada la frenètica activitat de les implicades.

Cap la reflexió per entendre que molts cops és difícil materialitzar les nostres intencions i que això passa a tots els nivells de la vida de les persones i de les institucions. – Sabent que anava a Estocolm no podia deixar de visitar “el paradigma urbanístic” més estudiat de l’última dècada. Volia “sentir” com ressonaven els seus carrers i estudiar in situ els seus grans avantatges. –

Estudiant abans d’analitzar

Vaig buscar informació sobre el barri, que es va construir sobre la que era una zona molt contaminada d’Estocolm. S’hi van realitzar tasques de descontaminació del terra i es va projectar un barri sencer, fins i tot “dissenyant a priori” el tipus de població que havia de tenir. Com en d’altres ciutats ideals de la història de l’arquitectura, una cosa és projectar la realitat perfecta i una altra és que la gent vulgui viure com pensen els Arquitectes i els Urbanistes que han de viure. Estudiar les trampes de l’Ego és una de les assignatures pendents en les carrers d’Arquitectura de tot el món.

Doncs aquí es pretenia que la població fos majoritàriament de mitjana edat i ha succeït tot el contrari. El barri sofreix una “moda eco” i la població a la que atrau és una joventut no massa conscient de la necessitat de reduir la petjada de carboni. En realitat, allò “eco” ha passat a ser un signe de distinció del consumista contemporani, molt lamentablement, és clar. A més, els preus de les vivendes s’han disparat com a reflex de la demanda de l’Ecològic.

Per què és un model de referència?

El més interessant per a mi és la gestió dels residus. Han creat instal·lacions subterrànies per a la distribució de les diferents deixalles, que s’utilitzen majoritàriament per crear combustibles que es tornen a utilitzar en la calefacció de la vivenda i en el transport públic. – I no menys important és la gestió de l’aigua, ja que han creat un sistema de depuració natural i filtrat per balses que arriben amb l’aigua purificada al mar, un cicle tancat difícil de traslladar a realitats econòmiques menys potents. –

Parlem d’índex de felicitat i petjada ecològica

És necessària tanta ostentació tecnològica?, vull dir, ens ho podem permetre? Ara faré d’advocat del diable, és clar. Pensem que Suècia té una Petjada ecològica de 6,1 mentre que la mitjana del planeta és 2,2. Això vol dir que tripliquen la mitjana mundial, a pitjor, és clar. I és molt fàcil de veure. La clau està en el consum exagerat si ho comparem amb països amb un major índex de felicitat, que necessiten moltes menys “coses” per ser feliços. – Suècia està en el lloc 48 d’índex de felicitat mentre que el Marroc està en el 21, amb una petjada ecològica molt per sota de la mitjana mundial, tan sols 0,9. –

Més informació a:

Gestionar els nostres recursos

És tot un desafiament per a l’habitant d’aquest “Planeta Feliç”, ja que precisa gestió dels nostres recursos és la clau per sobreviure com a espècie. Els deixo un vídeo que els farà reflexionar, no se’l perdin.

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *