Diari d’un aterratge, Estocolm

Per: Sílvia R.Mallafré.

La interiorista malabarist@
Per quart any consecutiu el projecte “aterratge a la innovació” s’ha enlairat i ha aterrat a la ciutat d’Estocolm. Aquest any 20 dones, empresàries i amb molta empenta, hem anat a veure que s’estava coent a un dels països amb millor qualitat de vida del món.
Arribem a la ciutat a primera hora de la tarda i ja és fosc, però això no ens desanima perquè el nostra allotjament és un vaixell –hostal ancorat al centre de la ciutat. Repartim habitacions i arribem per pels a la nostra primera cita, un sopar amb una catalana resident fa 30 anys a Suècia i mestra. Per entrar de ple en el país l’Eulàlia ens explica com és el sistema educatiu, com s’organitzen els pares, mares i nens… i ja tenim els primers “ohhhhh, clar, així és més fàcil…”, la primera trobada ha estat molt interessant i jo hem pregunto, per què els responsables del sistema educatiu del nostre país no es fixen en els sistemes educatius dels països on es facilitat la conciliació i la educació?
Aterratge a la innovaci. Estocolmo. Donatunimpuls
Segon dia: Avui tenim l’agenda molt plena perquè hem concertat visites amb dues empreses i també anirem a veure una botiga de disseny molt especial. Primera visita Sachajuan, una empresa de productes capil·lars de luxe, ens reben amb els braços oberts i ens expliquen obertament la seva política de màrqueting, compartint amb totes nosaltres la filosofia d’empresa “som el que veus” i es veritat!. Després anem a veure un mercat preciós i prenem un cafè tot analitzant el que hem vist.
Aterratge a la innovaci. Estocolmo. Donatunimpuls Ens dirigim a DesignTorget, una empresa formada per un equip directiu amb el 80% de dones que treuen al mercat productes de joves dissenyadors amb un punt d’humor. Cada dijous es reuneixen i decideixen quins productes produiran i els treuen al mercat amb per un límit de temps, quin? Es produeix una sola vegada i està disponible fins acabar existències. D’aquesta manera aconsegueixen no tenir romanents i a més, cada poc temps els productes son totalment nous i diferents. L’anècdota, una de las dependentes se’ns acosta mentre estem mirant una mena de gerra i ens diu “sabeu que és?” “no” contestem nosaltres, s’arremanga una mica la faldilla i es posa la “gerra” entre les cames i ens diu, “és un recipient perquè les dones facin pipí de peus”, immediatament esclatem a riure com boges.
A la tarda anem a Electrolux i ens atenen l’equip d’innovació d’aquesta multinacional amb més de 100 anys d’història. Ens fan un petit tour per la història de l’empresa i veiem la primera nevera, aspiradora, rentadora… Després, ens expliquen el seu sistema per innovar i fabricar nous productes que demana el mercat. Finalment anem a una cuina de luxe on trobem els electrodomèstics més increïbles que podem trobar actualment, tot i que us he de dir que el preu deu ser mooooolt econòmic, ja que tot el kit va acompanyat d’un cuiner que et ve a casa i et fa un curs de com s’han de fer servir aquests electrodomèstics perquè pugis treure el màxim del seu rendiment. Després d’aquest dia tant intents anem a sopar i a fer una copeta a la farmàcia més Antigua d’Estocolm (perquè amb el fred que fa el millor és prendre algun medicament per no refredar-nos).
Tercer dia: Avui farem visites culturals per veure com és aquest país, al matí anem al Ajuntament on hem concertat una visita guiada. A part de veure la preciositat de l’edifici en qüestió, em sorprenen algunes coses, la primera, que l’edifici sembla relativament antic i és relativament nou. La segona que el ple municipal està format per 109 persones de les quals només una vintena cobren un sou del consistori, els altres son voluntaris. I la última és que l’Ajuntament lloga algunes de les seves sales per esdeveniments particulars 300 dies l’any. Sense fer gaire números penso que no deuen tenir dèficit financer perquè a més, nosaltres hem pagat religiosament la nostra entrada per accedir a aquest edifici. I torno a preguntar-me, per què no ho copiem?
Després treball de reflexió, la nostra coach ens posa les piles i ens fa mullar-nos per dir quin son els nostres objectius per l’any vinent, com ho aconseguirem… Despullar-se davant la resta no és fàcil però és un bon exercici per créixer. Després exercici al mig d’un centre comercial, els equips repartits han de superar una prova, lideratge, recursos, objectius…
A la tarda anem a veure el museu Vasa, un vaixell que es va enfonsar a 300 metres del port d’Estocolm en el seu primer viatge, una història molt interessant que ajuda a entendre que el voler ser més gran, més poderós, més… ha de anar acompanyat de una bona base de coneixement. Si voleu conèixer la història podeu torbar-la a aquest link.
A la nit estic tant destrossada que decideixo anar a sopar amb una companya i anar a dormir.
Últim dia: Avui només tenim mig dia ja que a les 12:30 hem d’agafar el bus per anar a l’aeroport. Tenim el matí per fer el que vulguem i després d’aquest 3 dies intensos decideixo anar a veure un cementiri. Pensareu que estic malalta o quelcom semblant però us ho explico, aquest cementiri el va dissenyar un dels meus arquitectes favorits, Asplun i és un bosc amb un projecte de disseny molt peculiar. Us recomano un passeig entre els arbres i si teniu sort i el dia s’assembla al que jo vaig tenir, la boira us transportarà a un espai fantasmagòric i d’un altre dimensió.
Final del viatge, com quart any consecutiu sembla que porti a la ciutat una setmana i tant sols fa 72 hores que vàrem arribar. Moltes coses per pair i assimilar però la sensació de que totes 19 dones m’han regalat el seu saber fer, la seva manera de veure el món i sobretot el “bon rotllo” fan que ja pensi, on anirem l’any vinent?Aterratge a la innovaci. Estocolmo. Donatunimpuls

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *